Entre tots ells, es destacaven el praefectus iure dicundo(encarregat de la jurisdicció de les ciutats allunyades de Roma), el praefectus urbi(que havia de substituir els cònsols en llurs absències) i el praefectus praetorio, delegat de l’emperador en el comandament de les cohorts pretòries. Aquests darrers, sota Dioclecià, en nombre de quatre, presidiren les noves prefectures en què fou dividit l’Imperi i acompliren funcions judicials i militars.
m
Història