Àngels Guiteras (Girona, 1958) presideix la Taula d'entitats del Tercer Sector de Catalunya des de 2009. Dimecres arrenca el IV Congrés del Tercer Sector Social en un moment en què les entitats pateixen l'escassetat de recursos públics però s'alegren perquè cada cop tenen més voluntariat i donatius privats. Guiteras reivindica el paper del sector social i reclama canvis polítics i de gestió econòmica no només aquí, sinó a tot Europa, per poder sortir de la precarietat.

El lema del Congrés és Avançar en igualtat i drets socials; és possible en un context de precarietat per la crisi i la mancança de recursos?

És possible i necessari. Estem en un moment en que, o continuem retrocedint en drets, o avancem. Hem de prioritzar la política social i la lluita contra la pobresa. Fem una crida entre tots per fer un model ben social.

Les ONG estan desbordades?

Cada vegada hi ha més necessitats socials. Portem cinc anys en crisi. Sempre hem estat capdavanters en l'atenció social sense que hi hagués recursos públics. Ara hi ha més pobresa, més desigualtat. Les dades de l'anuari 2007-2011 indiquen que hi ha hagut més de 430.000 persones ateses més. Hem hagut d'arribar a més persones que han trucat a la porta. Hem pogut mantenir el personal, encara que amb dificultats. Hi ha hagut una reducció del finançament públic però un augment del privat. Hi ha un 23% més de voluntaris, i això és una bona notícia. Però hi ha molt per fer.

S'ha de posar les piles, l'Administració?

A l'Administració li han retallat els recursos de què disposa. És cert que li dedica el 71% del pressupost de la Generalitat. Les polítiques malanomenades d'austeritat fa que cada vegada els ingressos siguin menors.

Parlen de «canvis necessaris per tirar endavant», quins són?

Potenciar el treball en xarxa, solvència tècnica i econòmica, potenciar projectes innovadors, atendre noves necessitats i cercar com facilitar el finançament de les entitats del Tercer Sector.

El mapa de les ONG, està massa fragmentat?

Sorgeixen iniciatives que treballen conjuntament amb els veïns, hi ha la responsabilitat social corporativa de les empreses, entitats amb bones pràctiques de gestió i transparència... Hem de tenir musculatura per aguantar els impagaments. La diversitat és un valor, encara que hem perdut entitats per la situació actual.

Algunes entitats tancaran?

Hem de trobar una diversitat de fonts de finançament i prestar diferents serveis. Ens hem de complementar i un bon exemple d'això és l'existència de 32 federacions que treballen en xarxa.

La situació és sostenible per al Tercer Sector Social, en un futur?

El Tercer Sector és imprescindible. Representem una part de la població molt important: la més vulnerable. Una població que de vegades no la representa ningú. Tenim un paper clau en la prestació de serveis i canalitzem la força del voluntariat.

Quines són les principals dificultats amb que es troba el sector, en el cinquè any de crisi?

No hi ha un reconeixement real del Tercer Sector Social. No com el Segon, d'empreses i sindicats. El nostre paper ha de ser el de fer d'aliança amb l'Administració pública. Conjuntament hem de treballar la responsabilitat social pública i privada. El Tercer Sector no està al lloc on ha d'estar. Hem de treballar junts perquè això ens dóna molta pluralitat i força. El treball de consens no és fàcil però es fa dia a dia.

Ara mateix hi ha molts fronts oberts: infància, joventut, immigració, desnonats, persones amb discapacitat,... Què és el que més li preocupa?

Tots anem a la una, tots ens hem d'implicar com a ciutadans. Hem de dir sense por que és possible avançar en benestar social. Ens trobem en una situació en què veiem que els drets bàsics no estan coberts. Beques menjador, insuficiència alimentària, pobresa energètica, més de 25.000 desnonaments a Catalunya el 2012. S'han d'impulsar polítiques d'habitatge, la Renda Mínima d'Inserció. Són els temes clau que marquen perquè estan pitjor. Cal sortir del cercle viciós que ens porta a reduir cada vegada més la inversió pública mentre ens demanen l'exercici de reduir el deute. Espero que puguem canviar la política a nivell europeu, ja que cada cop és més difícil governar i per a nosaltres és més complicat avançar.

Estem en una societat amb més desigualtats, des que va arrencar la crisi, al 2007?

Hi ha dades que ho demostren. Cada vegada hi ha una distància més gran entre rics i pobres. Vénen dels '90 a Espanya però ara lluita de classes. Hi ha més fractura social.

Estem pagant el que els governs (central, català, local...) no van fer abans que comencés la crisi?

En època de bonança no es van aplicar polítiques socials. El pacte social es va trencar. El desequilibri ja hi era, índexs ja eren preocupants. Ara estem menys preparats del que hauríem pogut estar i n'estem veient les conseqüències.

Un cop esclata la crisi, les Administracions reaccionen tard?

S'ha optat per una sèrie de mesures que veiem que no ens ajuden a sortir de la crisi econòmica. Això afecta més a una part de la població mentre hi ha un 1%, segons Stiglitz (Joseph Stiglitz, economista), que cada dia viu millor.

Del Congrés, quines conclusions espera extreure'n?

Farem una crida a la identitat, el sector s'hi troba i s'hi reconeix. Serà un espai de tres dies per compartir, per reforçar les aliances entre el sector social i sobre tot amb les administracions públiques. Nosaltres no ho podem fer sols, ells tampoc no ho poden fer sols. No es tracta de culpabilitzar-nos els uns als altres sinó en avançar en un model de benestar social que ens faci sentir satisfets.