La intenció d'aquesta pàgina és observar el català que parlem ara i el que sentim i llegim als mitjans de comunicació i comparar-lo amb el que parlàvem pels anys quaranta, quan a les cases no hi havia ni ràdio ni TV. Llavors es tenien converses molt llargues, sobretot havent sopat, amb els avis i pares. Era un excel·lent aprenentatge de la nostra llengua. Es feia molt de corregir les deficiències de vocabulari, de construcció gramatical i de fonè-tica. Sovint et deien "això no es diu així, has d'enraonar bé". Potser no tenien coneixe- ments de gramàtica però sabien bé el català. Tot això fet modestament. És una necessitat que surt de dins. Tots estimem la nostra llengua i ens fa patir que estigui tan malalta. Entre tots l'hem d'ajudar a refer-se.
          Aquí no hi pot haver intencions científiques. No tenim estudis lingüístics. Només volem fer saber allò que hem après i observat durant molts anys. Mirem les gramàtiques i sobretot els diccionaris, admirem la gran feina dels lingüistes, però aquí volem posar-hi sobretot el que hem après i observat, al llarg dels anys sense deixar de consultar sovint els entesos. Intentem de retrobar les nostres formes genuïnes, les que feien servir els nostres avis que havien començat a apendre la nostra llengua (el seu català) entre el 1870 i el 1880.
          Seria molt d'agrair que hi volguéssiu col·laborar amb els vostres comentaris i observacions. Els afegiríem a la pàgina.

---